|
RAMADERIA INTENSIVA |
RAMADERIA EXTENSIVA |
|
La dieta dels animals (farratges, ensitjaments,
pinso...) està dissenyada perquè converteixin l'aliment en múscul de la
manera més ràpida possible. Per això hi ha una àmplia gamma de pinsos
industrials amb diversos continguts en complements com vitamines, grasses,
etc., i també additius com estimulants o colorants. Un dels
ingredients dels pinsos és la soia, que al contenir moltes proteïnes
accelera el desenvolupament de la carn. En general els aliments procedeixen
de l'agricultura intensiva. |
L'animal menja poc pinso industrial. El bestiar
s'alimenta en bona part de pastures (idealment en terres no aptes per a
l'agricultura). Els farratges i el pinso (cereals, llegums) se solen conrear
en camps propis o propers. |
|
Se seleccionen les races que
acceleren la conversió de l'aliment en múscul. La selecció és realitzada per
grans indústries que subministren semen als ramaders, i la reproducció es
porta a terme per inseminació artificial. La FAO estima que almenys el 30% de
les races d'animals domèstics estan en greu risc d’extinció, la qual cosa
suposa la desaparició de tres races cada dues setmanes. |
Es tendeix a utilitzar races autòctones, ben
adaptades a les condicions particulars del lloc i a un maneig extensiu. Es
potencia la muntada natural, que permet evitar la compra de semen industrial. |
|
Les granges intensives s'assemblen a una nau
industrial de fabricació en sèrie. En un estable hi caben molts
animals en poc espai i hi sol haver mecanismes automàtics de neteja i
alimentació, cosa que permet fer molta producció amb poc sòl i pocs
treballadors. L'estalvi en aquests costos contrapesa amb la inversió inicial
necessària (naus, maquinària, basses per a purins...) i amb els costos mensuals
en pinsos, veterinari i fàrmacs. |
És un model a la mida de les explotacions familiars,
ja que , encara que la productivitat per animal sigui inferior a la intensiva,
els costos no són gaire importants i no hi ha necessitat d'augmentar gaire la
producció. |
|
Els estables priven als animals de tenir el seu
comportament natural: no caminen i tot just es mouen, no respiren aire fresc,
no interaccionen entre ells, no mengen allò que els és propi... Tot això
comporta una salut dèbil. En general, estrès, pèrdua de fertilitat,
debilitació del sistema immunitari... per compensar aquesta salut dèbil els
pinsos solen contenir també additius com tranquil·litzants, i de fet el veterinari
no tracta als animals “quan estan malalts” sinó que controla la seva
alimentació permanentment. |
Els animals viuen en les seves condicions de vida
naturals, pel què solen mantenir-se sans i fèrtils. Es necessiten pocs
medicaments i atenció veterinària. |
|
Les pràctiques inadequades en l’alimentació del bestiar
ha provocat diferents crisis alimentàries (vaques boges, pollastres
amb dioxines...). Existeix controvèrsia sobre la forma en què aquestes crisis
afecten a la salut dels propis animals i a la dels humans. |
Gràcies al tipus d’alimentació la carn té, en general,
una proporció de grasses saturades / insaturades més saludable que amb
la cria intensiva. |
|
El bestiar es troba confinat als estables, i passa a
estar deslligat del territori. Els animals no han de guardar cap
relació amb la superfície de l’explotació, solament amb la mida de l'estable.
D'aquesta manera, els fems passen de ser abonament per a producció de pastura
i farratge a ser purins contaminants de sòls, rius i aigua. |
El nombre de caps de bestiar ha de guardar una
proporcionalitat amb les terres disponibles per la necessitat de disposar de
pastures i produir farratges, per la qual cosa els purins són assimilats per
les terres. Els excrements del bestiar s'utilitzen per adobar aquests camps
(o altres), de manera que ramaderia i agricultura es complementen permetent
en moltes regions la sostenibilitat dels sistemes agraris. |