AGRICULTURA INTENSIVA I AGRICULTURA ECOLÒGICA

Actualment, l'agricultura comercial més comuna es produeix sota un model industrial. Aquesta agricultura segueix una línia “productivista”, és a dir: l’objectiu prioritari és produir molta quantitat a un cost com més baix millor. Aquest model d'agricultura afecta totes les fases del procés. En el cas dels cereals, la matèria primera bàsica per al pa, el seu cultiu està ben adaptat a una producció extensiva i ecològica. No obstant això, en les darreres dècades, la producció intensiva ha anat guanyant terreny. La taula següent resumeix algunes característiques bàsiques del model agrari intensiu davant de l’ecològic.

PRODUCCIÓ CONVENCIONAL

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

Cicles naturals interromputs (procés lineal) i a una velocitat que impedeix la regeneració natural dels recursos

Tancament de cicles naturals (els residus del sistema s'utilitzen com a inputs per als cultius) i a una velocitat que permet la regeneració dels recursos naturals

El sòl s'abona fonamentalment amb fertilitzants de síntesi química que no asseguren el manteniment de la fertilitat de la terra a llarg termini

Només s’utilitzen fertilitzants orgànics o minerals, que retornen a la terra la riquesa necessària en elements químics i microorganismes

Les plagues i malalties es tracten amb fitosanitaris (herbicides, pesticides) de síntesi química

Per al tractament de plagues i malalties, es prioritzen mesures biològiques, adaptades a l'ecosistema (com aprofitar les males herbes per a atreure fauna beneficiosa, posar cultius que facin de barrera, utilitzar feromones per a confondre sexualment a les plagues...)

Ús majoritari de llavors híbrides comprades a empreses del sector agroquímic, que no es poden utilitzar d'una collita per a una altra (són estèrils) i amb patent econòmica 

Ús majoritari de llavors locals, provinents de la finca i de l'intercanvi amb altres agricultorss

Sistemes de producció estandarditzats

Sistemes de producció adaptats a les condicions locals

Separació de l'activitat agrícola de la ramadera

Integració de l'activitat agrícola i la ramadera

La necessitat de productes externs augmenta el cost econòmic i la inversió que han de fer els/les agricultorss 

L'aprofitament de materials de la finca i de l’agrosistema permet estalviar costos econòmics i una menor inversió inicial

Especialització de la producció (predomini de monocultius, reducció de les varietats conreades, etc.)

Diversificació de la producció (diversos cultius en rotació, successions de cultius diferents, manteniment de diferents varietats...)