Fa cinquanta anys la soja no existia als països mediterranis. Després van arribar els productes de soja per a vegetarians. Avui, almenys als països de la ribera nord són bastant comuns, sobretot la llet. Com ha estat possible aquest canvi tan substancial?
Els Estats Units van començar a produir soja durant la Primera Guerra Mundial, per a abastir als seus aliats europeus amb oli comestible i glicerina per a explosius. A partir d'aquí va promocionar molt fortament el seu ús, i durant el Pla Marshall va triplicar les vendes de soja a Europa. El negoci està principalment en mans de tres multinacionals: Bunge, ADM i Cargill. EEUU va ser el principal exportador de soja durant el segle XX.
Durant els anys 90 les multinacionals van expandir el cultiu de soja a Llatinoamèrica, terra de sòl i mà d'obra barates, majoritàriament amb varietats transgèniques. Aquí podem veure una petita mostra dels efectes d'aquesta invasió sobre les persones i els llocs afectats.Malgrat la seva aura d'aliment “sa i natural”, la soja té a veure amb alguns trastorns hormonals (pel seu alt contingut en isoflavones, un tipus d'hormones femenines) i amb el desequilibri entre els àcids grassos Omega6/Omega3 (conté molt Omega6).
Segurament mengem més soja del què pensem, ja que es troba en tot tipus d'aliments processats. La gran majoria de la soja que es conrea és transgènica. En alguns països, la llei obliga a que si un aliment conté més d'un cert pes d'ingredients transgènics ho indiqui en l'etiqueta, i no obstant això aquesta indicació no es troba en molts aliments processats. Després de fer una petita investigació no hem pogut treure gaire res en clar i compartim el temor d'altres organitzacions, com Greenpeace, que aquestes normatives d'etiquetatge no siguin a la pràctica res més que una manera de fer callar el rebuig als aliments transgènics.