A molts països del Mediterrani (especialment a la zona
nord-occidental) ens hem acostumat a tenir tota classe de fruita durant
tot l'any. Això és possible gràcies a dos fenòmens principals: el
desenvolupament de noves varietats que donen fruit en els extrems de
les temporades, dut a terme per les empreses llavoreres, i la
importació de fruita de contraestació, que és la que ve dels
països de l'hemisferi sud.
No obstant això, els arguments de
salut i de major oferta per al consumidor que justifiquen l'actual
model de producció, distribució i consum obren un important
debat: aquest model es qüestiona des de diferents òptiques. La
despesa
energètica i la contaminació associada al transport d'aquestes fruites,
els intervals de temps més grans entre la collita i el consum, el
manteniment en cambres frigorífiques, etc. són factors que afecten no
solament la qualitat de la fruita, sinó el model econòmic que es
potencia i els impactes econòmics i socials que té.
Les
fruites que el medi ofereix a cada moment estan adaptades a les
necessitats fisiològiques que tenim en les diferents estacions; per
exemple, a l'hivern, fruites més càlides i amb propietats antisèptiques
i antimucolítiques, i a l'estiu, fruites més sucoses i fresques. A més,
menjar el que ens ofereix el nostre entorn potencia un model econòmic local
i afavoreix la sobirania alimentària. A la nostra regió mediterrània
tenim la sort de tenir una gran varietat i riquesa de fruites al llarg
de tot l'any. Tinguem-ho
en compte a l'hora de consumir, sobretot sabent que hi ha consens en
què la millor fruita és la de temporada.