El cultiu de fruita al Mediterrani ha estat tradicionalment
associat a les característiques climàtiques i del sòl de cada regió. No
obstant això, igual que la resta de l'agricultura, ha patit en l'últim
segle moltes transformacions. Avui dia, distingim dos models bàsics de
producció agrícola: la convencional i l'ecològica, i una variant a mig
camí entre les dues: la producció integrada.
La producció convencional
ha estat el model majoritari durant els últims decennis. Està orientat
a obtenir el màxim rendiment en el menor temps possible i caracteritzat
per la mecanització agrícola i l'ús de fitosanitaris químics
(fertilitzants, herbicides, pesticides). Alguns dels seus principals
inconvenients són l'empobriment de la fertilitat de la terra a llarg
termini, el cost que representen per als pagesos aquests productes, la
toxicitat d'alguns (per a els qui els apliquen i potser per als
consumidors, en cas que queden residus en la fruita) i el fet que
contaminen les aigües subterrànies.
Enfront dels negatius impactes socials, econòmics i ambientals que
s'han anat associant amb aquest model d'agricultura, prenen força
altres tipus d'agricultura més respectuosos amb el mitjà i amb les
seues gents, com
l'agricultura ecològica, si és de xicoteta i mitja escala.
El seu principi bàsic és respectar el funcionament propi dels
agroecosistemas sense alterar-los amb elements aliens o agressius,
permetent així que pervisquin sense degradar-se. A més, el
desenvolupament de l'agricultura ecològica va lligat a l'origen a
diferents moviments ambientalistas que reclamen una agricultura més
humana, més justa i en sintonia amb el mitjà natural. El moviment per la Sobirania Alimentària és
un exemple d'això.
La producció integrada
és una versió controlada del cultiu convencional, que sorgeix a Europa
per a posar en pràctica la transició cap a una agricultura més
respectuosa. Aquest tipus d'agricultura redueix l'ús convencional de
insumos químics i artificials, combinant-los amb uns altres més
respectuosos, com els mètodes biològics. Per exemple, els fitosanitaris
sintètics només s'usen quan els altres mètodes no han estat suficients.