TONYINA VERMELLA A LA MEDITERRÀNIA: HISTÒRIA D’UN SAQUEIG

La tonyina vermella és un dels grans peixos; pot arribar a pesar 700 quilos. És molt apreciada principalment per la cuina japonesa, amb el cada vegada més famós sushi. Des de fa dues dècades, la situació d’aquest peix majestuós ha anat empitjorant a marxes forçades. Ja el 1999, segons un estudi de Greenpeace, s’estimava un descens en la seva població d’un 80% respecte a vint anys enrere. I els comitès científics alertaven sobre la situació insostenible, especialment per la pesca de tonyines joves.

La pesca de la tonyina a la Mediterrània és una activitat mil·lenària que ja feien els fenicis i romans, i per a la qual existeixen diferents arts de pesca. Des de finals dels 90 hi ha hagut un boom de l'anomenat engreix: els bancs de tonyines es localitzen mitjançant tecnologies avançades (radars, satèl·lits, avionetes...) i potents vaixells de pesca industrial els tanquen vius en una xarxa d’acer. La xarxa es remolca fins a les granges d’engreix properes a la costa, en les quals es ficaran les tonyines. S'alimentaran amb peixos petits, generalment de mars llunyans, per exemple de l’Àfrica Occidental. Per generar un quilo de tonyina fan falta 25 quilos de peix d’engreix. S’estima que només el 2004 es van llençar unes 225.000 tones de peix a les tonyines engabiades de la Mediterrània. Turquia per exemple importa el 95% del peix que s0usa a les seves granges d’engreix.

Moltes flotes industrials de països mediterranis es dediquen a aquest negoci, que és ben lucratiu. Els principals són França, Espanya i Itàlia, però també hi ha Turquia, Grècia, Croàcia, Líban, Malta, Xipre, Tunísia i Marroc. De totes maneres, el comerç internacional està dominat per dues grans multinacionals japoneses i gran part de la captura i l’engreix està concentrat en poques grans empreses pesqueres.

No es pot saber amb certesa quantes tonyines es capturen, perquè moltes no es declaren. Algunes estimacions xifren les tones de tonyina capturades el 2005 en 44.000 ; això correspondria a un 37% més de la quota acordada pels governs, que al seu torn excedeix la quota recomanada pels científics.

A qui afecta?

A banda dels ecosistemes marins i les poblacions de tonyines, així com les generacions futures que veuen perillar la disponibilitat d’aquest aliment, hi ha una llarga llista d'afectats directa o indirectament pel setge de la tonyina. Per exemple els habitants de l'Àfrica Occidental, que veuen com peixos de les seves aigües són transportats ben lluny per donar menjar a les tonyines engabiades.

També es veuen afectades les poblacions de peixos petits de la Mediterrània. Per exemple, les granges croates utilitzen per alimentar les tonyines milers de tones d’anxoves de l’Adriàtic, que està en període de recuperació després d’un col·lapse provocat per la pesca.

Per descomptat també estan afectats els pescadors locals. Per exemple, a Espanya hi ha hagut conflictes perquè els pescadors locals han constatat un descens de captures de peixos petits, foragitats per la presència de les granges. Pescadors espanyols i marroquins de l'almadrava –mil·lenari art de pesca artesà de la tonyina, molt més sostenible i creador d’ocupació– es van manifestar juntament amb grups ecologistes sota el lema Per la tonyina, pels nostres fills davant dels prop de 500 delegats en una reunió de la Comissió Internacional per la Conservació de les Tonyines Atlàntiques, organisme responsable de la gestió de la tonyina (entre d’altres espècies). Exigien una política dràstica de control del saqueig de la tonyina a la Mediterrània. Una representant dels pescadors resumia: Els almadravers només estem demanant sostenibilitat, perquè d'això en depèn el pa de milers de famílies i perquè una part important de la flota industrial està violant sistemàticament les mesures de conservació d’aquest recurs comú, esgotant en pocs anys un calador de 3.000 anys d’antiguitat.

Hi ha encara altres sectors afectats, com els operadors turístics que a Malta s’han queixat de la contaminació generada per les granges de tonyina.

Què fan les administracions?

Per ara segueixen marcant quotes molt per damunt del que proposen els científics i no prenen mesures efectives per controlar tota la pesca il·legal (per sobre de la quota i no declarada) que es dóna de una manera generalitzada. Han atorgat subvencions (més de 19 milions d'euros per part de la Unió Europea) per modernitzar flotes industrials dedicades al setge de la tonyina, contribuint així a la sobrecapacitat del sector. De fet, la capacitat total de les granges declarades excedeix en un 60% les captures màximes permeses, cosa que genera una forta inèrcia a sobrepassar-les. 

I nosaltres, què podem fer-hi?

Per una banda, replantejar-nos l'interès que puguem tenir per l’exòtic sushi o altres formes de consum de tonyina. Preguntem a les peixateries de quina espècie és la tonyina i d'on ve.

Per altra banda, donar suport a organitzacions ecologistes que lluiten per la creació de zones protegides on la tonyina es pugui reproduir i per un pla de xoc de quotes i control davant la situació actual.