La venda directa és molt minoritària, però està en expansió perquè la comercialització a través de la llotja és cada cop menys convenient per als pescadors de litoral, sobretot pels d’arts semiindustrials; a les llotges, el peix d’importació val de mitjana la meitat que el de litoral.
Els pescadors artesanals no tenen tanta necessitat d'obrir nous canals de venda: el seu peix es diferencia molt del d'altura per la qualitat, i per això se segueix cotitzant bé a les llotges; a més, la seva manera de pescar és menys costosa que la dels vaixells semiindustrials. Al Mediterrani és difícil trobar peix artesanal perquè n’hi ha poc (menys d'un 10% de la pesca litoral) i la major part es ven directament a restaurants o altres clients fixos; si de cas en trobarem a peixateries de pobles pesquers, o en algunes llotges amb punt de venda al consumidor final. En canvi al Cantàbric és majoritari.