D'ON VE L'ELECTRICITAT

Per què hem de procurar gastar menys electricitat? Perquè no és “gratuïta” sinó que en generar-la “hi perdem” alguna cosa. En aquest punt fem una mirada des de molt enlaire (és un tema complex i extens) a la situació actual del sistema de producció elèctrica, perquè és important tenir present que poder veure'ns-hi amb un clic d'interruptor té moltes implicacions al darrere. DE L'ENERGIA A L'ELECTRICITAT És habitual dir que “generem energia”, però no és ben bé així, perquè no creem pas energia “nova”. El que fem és transformar materials i energia que ja tenim en altres formes d'energia. L'única energia nova de què disposem és la que ens arriba cada dia del sol (i altres energies còsmiques). En concret, per generar electricitat en grans quantitats fem servir dues tècniques. Una és la que s'usa a les plaques fotovoltaiques, en les quals la llum del sol excita directament els electrons de les cel·les. I l'altra és fer girar un imant sobre fils conductors perquè s'hi indueixi corrent elèctric; més exactament, el que es fa girar és una turbina a la qual està enganxat l'imant. Totes les formes de generació elèctrica en massa (llevat de la fotovoltaica) apliquen aquesta tècnica; la diferència entre elles rau en la manera de fer girar la turbina. A la Terra disposem almenys de dues coses que es mouen “soles”: el vent i l'aigua. Fent que empenyin les aspes d'una turbina obtenim electricitat: l'eòlica i la hidràulica (habitualment es fa en un salt d'aigua, avui s'està experimentant amb les ones i les marees).9 En tots els altres casos el que fa girar la turbina és vapor d'aigua a pressió, i per tant s'ha escalfar aigua d'alguna manera. A les centrals que podem anomenar genèricament tèrmiques l’aigua s'escalfa cremant algun combustible (carbó, gas, petroli, biomassa, biogàs, residus urbans...), a les nuclears amb la calor que desprèn la fissió d'urani, i a les centrals solars de miralls (centrals solars termoelèctriques, encara n'hi ha molt poques) s'escalfa gràcies a una concentració molt gran de rajos solars. ENERGIES VELLES, ENERGIES NOVES Fer una avaluació profunda de les diferents fonts d’energia és molt complex. Si hi ha una cosa clara, és que les que ens subministren la pràctica totalitat de l’electricitat actualment (vegeu la gràfica D’on ve l’electricitat avui) tenen inconvenients tan grans que han de tendir a desaparèixer: Combustió de fòssils. És la font que més CO2 emet, fins i tot en centrals de cicle combinat que n'emeten la meitat que les anteriors centrals tèrmiques, i allibera altres contaminants molt problemàtics (òxids de sofre i nitrogen i altres partícules). D'altra banda, els combustibles fòssils s'esgoten. Nuclear Un sol gram de plutoni-239, el residu més tòxic de la fissió nuclear, és capaç de causar càncer a un milió de persones i es manté radioactiu durant gairebé mig milió d'anys. De moment es va guardant a les centrals mateixes, en piscines de formigó, perquè encara no s'ha decidit quin destí final donar-li. Els residus de mitjana i baixa radioactivitat es traslladen a El Cabril (Córdoba) i s'emmagatzemen dintre de grans blocs de formigó. L'energia nuclear només ha sobreviscut econòmicament gràcies a bilionàries subvencions públiques. Ja als anys 80 havia acumulat un deute de 4 bilions de pessetes, que va eixugar l'Estat via diverses operacions; fins l'any 2070 pagarem a través del rebut de la llum 13.700 milions d'euros per gestionar els residus nuclears.10 Grans centrals hidroelèctriques Gent expulsada de la seva terra per la inundació de valls, ecosistemes aquàtics i no aquàtics malmesos per l'alteració tan important del territori... A més d’insalvables problemàtiques ecològiques, aquestes fonts tenen grans inconvenients socials. Com la centralitat, que comporta problemes socials, polítics i bèl·lics tan greus. Avui el 85% de les reserves de petroli és a 10 països,11 el 76% de les de gas a 9, el 89% de les de carbó a 8,12 i el 96% de les d’urani a 10 països.13 A l’Estat, el 75% de l'electricitat és produïda per tres empreses.14 També passa que les pitjors conseqüències socials d'aquest model energètic (víctimes de les guerres, gent a qui contaminen o prenen la terra...) les pateix gent que té molt poc a veure tant amb la generació de l’energia com amb el consum. Científics, sector productiu, polítics, ecologistes, tots veuen les fonts alternatives amb molt bons ulls, perquè ens subministren una energia renovable i amb menys impactes, però a l'hora de desenvolupar-les apareix la inexorable complexitat de la realitat i la cosa no és fàcil. Per una banda hi ha les resistències que ofereixen els interessos particulars, econòmics o no, que els són contraris; sense anar més lluny, el poderós model energètic vigent. Per altra banda afloren també incerteses; actualment hi ha controvèrsia sobre si poden subministrar quantitats de l'ordre de les que consumim actualment (a la secció Perquès veiem que en el cas dels combustibles per al transport la resposta és negativa). Davant d'aquest escenari, és molt important potenciar l'expansió de les energies més netes i renovables, tenint presents les limitacions i impactes que presenten ara com ara i estant amatents a la manera com evolucionen. Però la conclusió més clara que traiem és que, sigui quin sigui el model energètic futur, haurà de basar-se en una minimització del consum, i per tant de la necessitat. QUANTA EN NECESSITEM El consum d'electricitat a l’Estat s’ha doblat els últims 15 anys. Des dels anys 60, en què va començar la “modernització” de la nostra forma de viure, s’ha multiplicat per 10;15 la població en el mateix període s’ha multiplicat per 1'5.16 És a dir, avui cada persona fa servir sis vegades més electricitat que fa quaranta anys. Sempre s’ha donat per fet que a mesura que augmenta la demanda d’electricitat cal anar-ne incrementant la generació. Així per exemple, quan ocorren apagades com la de l’estiu passat a Barcelona exigim a les empreses generadores que es gastin els diners que facin falta per donar “el servei que cal”. En el poc que portem de mil·lenni hi ha hagut apagades similars a diversos països occidentals, per exemple el novembre del 2006 uns 10 milions d’europeus es van quedar a les fosques. Potser és que l’acceleració en el consum és tan gran que ja ens està costant atrapar-la amb la generació i la distribució. És sensat continuar per aquest camí i pensar en projectes tan perjudicials com la MAT?17 Seria més intel·ligent buscar maneres d’organitzar-nos (proveïment de béns i serveis, requeriments de transport i d’il·luminació, etc.) que persegueixin l’enginy de necessitar el mínim d’electricitat en lloc de l’enginy d’aconseguir-ne tanta com vulguem, perquè això ja sabem que té un límit físic inexorable i acostant-nos-hi no fem més que empitjorar la situació. Com menys energia demanin les nostres necessitats més fàcil serà obtenir-la, i això repercutirà en menys impacte ecològic, menys tensió social i potser en formes de vida més tranquil·les. Per tant, hem d'aprendre a contenir la demanda tant a nivell domèstic com industrial, urbà, etc., i per aconseguir-ho serà imprescindible un marc legal i econòmic que ho promogui amb fermesa mitjançant polítiques urbanístiques, comercials, d'infraestructures i transport, mesures fiscals...18 Al Brasil, amb motiu de la crisi energètica del 2001 es van aplicar tarifes progressives al consum d'electricitat, sancions o talls als que superaven els límits, bonificacions als que es mantenien en nivells mínims, etc. Es va aconseguir una reducció mitjana del consum de prop del 20% i es va frenar en sec el creixement accelerat d'anys anteriors. Seria molt convenient anar fent aquest canvi abans que arribi una crisi energètica que faci escassejar l'oferta, perquè aleshores seria el mercat qui en regularia la distribució i ja sabem com acostuma a fer-ho: el preu farà que l'energia sigui menys accessible per als que menys tenen, que segurament són els que hauran contribuït menys a la crisi. De fet, a països amb escassetat elèctrica ja passa que masses de població estan econòmicament excloses de consumir-ne.