LA CARN, UN ALIMENT CAR EN RECURSOS

La producció mundial de carn s'ha multiplicat per quatre des del 1960, mentre que la població s'ha multiplicat per dos.¹ Excepte en casos particulars, el gran increment en el consum de carn al Nord va tenir lloc al llarg de la segona meitat del segle XX; al Sud va començar més tard però s’està donant de manera molt més accelerada, ja que les circumstàncies són cada vegada més favorables a aquesta evolució. No obstant això, obtenir la carn té un cost ambiental la magnitud del qual ens fa pensar que seria prudent moderar el consum de carn. També existeixen motivacions de salut en la mateixa línia.

La carn devora recursos

La carn és l'aliment que més recursos naturals requereix. Per produir una caloria o fins i tot una proteïna d'origen animal es necessita molt més terreny, aigua i energia que per produir una caloria o una proteïna d'origen vegetal, com veurem a continuació.

Això passa tant amb un maneig intensiu com extensiu. L'intensiu consumeix clarament més energia per quilo produït (per exemple en transport) i potser també més terra que l'extensiu, encara que no hem trobat estudis que facin aquesta comparació. No obstant això, amb el model intensiu es produiran (s’estan produint) sens dubte molts més quilos de carn, pel fet de no estar lligat a uns límits físics propers, per la qual cosa consumirà major quantitat de recursos.

Terra agrícola No tots els vegetals que ingereixen els animals passen a formar part de la seva carn o llet aprofitable. Per això una certa àrea de cultiu dóna per alimentar a més gent si ens mengem directament la collita que si la hi donem al bestiar per menjar-nos després la seva carn. Per exemple, un camp d'una hectàrea alimentaria a 22 persones en un any si es conreen patates, 19 si es conrea arròs, 2 si s'utilitza per alimentar anyells i 1 si alimenta vedelles.² Una dieta amb molta carn requereix al voltant de 4000 m² de cultius, mentre que una dieta bàsicament vegetariana requereix 1000 m².³ A nivell mundial el 50% del blat, el 70% del blat de moro i el 95% de la soia es destinen a la ramaderia.⁴  L’any 1999 la superfície mundial de pastures era més del doble que la de cultius.⁵

Per això es relaciona la desnutrició al Sud amb l'acaparament de terres per satisfer la dieta del Nord, molt més carnívora. Aquí podem conèixer un cas real d'això.

Aigua Per produir un quilo de patates es necessiten 150 litres; de blat, 1.400; de carn de pollastre, 4.000; i de carn bovina, 15.000 litres.⁶

Consum energètic Per obtenir una caloria de vedella de ramaderia intensiva s'han pogut utilitzar fins a 30 calories (en maquinària, transport, etc.).⁷ La diferència entre consumir una dieta rica en productes carnis i una vegetariana durant un any equival a 10.000 km conduïts.⁸

En general i a grans trets, l'espècie animal que més recursos requereix per quilo produït és la vedella, després el porc, el xai, el conill i el pollastre. No obstant això, aquesta xifra pot variar en casos particulars,  per exemple una vedella que pasturi en zones de muntanya no aptes per a l'agricultura pot comportar un ús de recursos més sostenible que un pollastre d'una granja molt intensificada. És a dir, al comparar el requeriment de recursos entre diferents espècies i diferents manejos només es pot parlar a grans trets, perquè la casuística és molt gran.

Pitjor que moltes indústries

Canvi climàtic Segons un estudi, dues dietes amb la mateixa càrrega calòrica, una molt basada en la carn i l’altra sense productes animals, han generat indirectament quantitats molt diferents de CO₂. Segons aquest estudi, s’estalvien tantes emissions adoptant una dieta vegetariana durant un mes (125.000 quilos)8 com deixant de recórrer 700 km en un cotxe mitjà que funcioni amb gasolina.⁹

Un altre factor important és que la ramaderia és la principal emissora de metà, l’altre gas causant del canvi climàtic.

Desforestació Per exemple, la soia per a pinsos i les pastures causen al voltant del 47% de la desforestació amazònica ,¹⁰ una cosa que es repeteix en moltes altres zones del planeta.

Els excessos no se'ns posen bé

Avui és ben sabut que menjar massa carn no ens és saludable. L’Organització Mundial de la Salut ho explica així: Uns pocs factors de risc, evitables en gran mesura, són responsables de la major part de la càrrega mundial de malalties. Això és reflex de canvis significatius en hàbits dietaris i nivells d'activitat física %[..] com a resultat de la industrialització, l’urbanització, el desenvolupament econòmic i una globalització creixent del mercat alimentari.¹¹

Menjar massa carn, especialment la més grassa (ovella, porc), duu a un excés de colesterol i greixos saturats, que s'acumulen a les venes donant lloc a malalties cardiovasculars (arteriosclerosi, hipertensió, infart...), diabetis de tipus 2 i alguns càncers (colon, pàncrees o estómac, aquest últim relacionat sobretot amb els embotits i la carn salada). Altres problemes menys coneguts d'un excés de carn són:

• Pot contenir residus de tòxics (pesticides, fàrmacs, toxines metabòliques com la urea), especialment les vísceres. Existeix un temps d'espera que els ramaders han de respectar abans de sacrificar a un animal si ha pres antibiòtics. Sembla que avui això es controla estrictament en molts països. 

• La carn acidifica la sang. El cos neutralitza aquest efecte prenent calci dels ossos, la qual cosa incrementa el risc d’osteoporosi. Això també passa per l'elevat contingut en fòsfor.