En el Decret 258/2003 de 21 d'octubre, d'aprovació del Reglament de desenvolupament de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de Ports de Catalunya, hi ha una classificació de les instal·lacions nàutiques amb les seves respectives definicions:

- Port marítim : conjunt d'aigües marítimes, d'espais i accessos terrestres i instal·lacions que tenen les condicions físiques, naturals o artificials, i d'organització necessàries per a realitzar les operacions portuàries que els siguin pròpies, en funció de l'ús a que es destinin, i que configuren la zona de servei portuària. També formen part dels ports marítims i de la seva zona de servei el conjunt d'aigües exteriors adjacents necessàries per a realitzar amb condicions de seguretat les operacions d'apropament al port i el fondeig de la flota mercant, pesquera o esportiva.

- Dàrsena esportiva : conjunt de superfície d'aigua i terra incloses a la zona de servei d'un port pesquer o comercial i que es destinen a usos esportius i als seus serveis i equipaments.

- Marina interior : conjunt d'obres i instal·lacions necessàries per a comunicar permanentment el mar territorial amb terrenys interiors mitjançant una xarxa de canals, amb la finalitat de permetre la navegació de les embarcacions esportives a peu de parcel·la dins del marc d'una urbanització marítimo-terrestre.

- Port natural : conjunt d'aigües totalment o parcialment abrigades per la disposició natural dels terrenys que no precisen ni disposen d'obres d'infraestructura portuària i que es destinen a l'ancoratge temporal o estacional d'embarcacions, ja sigui mitjançant fondeig o mitjançant la utilització d'elements flotants desmuntables.

- Instal·lació marítima esportiva : conjunt d'obres i instal·lacions, permanents o estacionals que, sense complir els requisits necessaris per ser considerades port marítim, ocupen espais de domini públic no inclosos en una zona de servei portuària, i es destinen exclusivament o principalment al refugi d'embarcacions de petita eslora, al trànsit de mercaderies, passatgers o pesca. Les zones de varada, les plataformes estacionals, les zones de fondeig, les marines seques, les palanques i passarel·les, i els embarcadors tenen la consideració d'instal·lació marítima.

- Marina seca : conjunt d'instal·lacions nàutiques necessàries per emmagatzemar embarcacions de petita eslora a terra i que ofereixen les serveis propis d'una dàrsena o instal·lació marítima, concretament en referència a la posada a l'aigua i recollida por mitjans mecànics de les embarcacions i a les operacions de conservació i manteniment.

A Catalunya sols es troben 520 places de marines seques, localitzades al port de Salou (42 places), el port del Besòs (300 places) i el Marina Palamós (178 places).

- Àrees d'hivernada : també tenen la funció d'emmagatzemar embarcacions, però aquesta activitat es restringeix a la temporada d'hivern; en canvi, la marina seca substitueix completament un amarrador durant tot l'any.

En referència a les àrees d'hivernada en ports, aquestes es localitzen al port de l'Ametlla de Mar (8 places), el port de l'Hospitalet de l'Infant (72 places), el port de Palamós (190 places) i els Canals de Santa Margarida (1.000 places), sumant un total de 1.270 places.

Tant els ports esportius com les marines interiors requereixen una àmplia superfície i inversions de gran magnitud, i constitueixen un impacte ambiental sobre el territori. Les instal·lacions marítimes esportives representen un suplement a la demanda creixent d'amarratges esportius, però poden resultar insuficients depenent del tipus d'embarcació i de la demanda.

A Catalunya hi trobem 47 instal·lacions portuàries esportives (ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors) de les quals dues, el port de Barcelona i el de Tarragona, estan sota tutela de l'Administració estatal. La resta de ports són de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Es poden desglossar en diferents usos: 3 són destinats a activitats comercials, 2 són industrials, 1 és solament pesquer (port de Deltebre), 23 són ports esportius (port del Garraf solament esportiu) i 22 combinen diferents usos (amb inclusió dels tres comercials).

Tots els ports tutelats per "Ports de la Generalitat" desenvolupen activitats esportives i pesqueres, i en el cas dels ports de Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, també comercials.

Els ports esportius estan tutelats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat o la Direcció General de Ports i Transports.

Actualment, el total d'aquestes 47 instal·lacions permeten l'amarratge de 28.641 embarcacions. La distribució de les instal·lacions ve repartida de la següent forma: un 36% es troben en el sector de Girona, un 34% en el de Tarragona i el 30% restant en el sector de Barcelona.

Gràfica 1: percentatge de la distribució de les instal·lacions portuàries esportives (ports esportius i dàrsenes) de Catalunya.

A les gràfiques 2, 3, 4 i 5 es presenta la distribució territorial de les ofertes nàutiques esportives per sectors portuaris. S'han agrupat les diferents ofertes nàutiques en cinc categories:

• Ports esportius, marines i dàrsenes.
• Instal·lacions de temporada (zona de varada estacional, palanques en ports i platges, boies).
• Marines seques.
• Àrees d'hivernada.
• Zones de varada permanent.

La distribució per sectors portuaris de les instal·lacions de temporada i les zones de varada permanent es pot veure reflectida en la taula 1. Tota aquesta oferta nàutica representa un total de 18.000 places. Es tracta de places per a embarcacions petites que s'emmagatzemen en un garatge i sols s'utilitzen a l'estiu.

Sector portuari	Zones de varada permanents	Zones de varada estacionals	Palanques en ports i platges	Boies
Girona	309	4.622	122	3.047
Barcelona	545	2.706	0	0
Tarragona	501	6.194	0	0

Taula 1: Distribució de les zones de varada als diferents sectors portuaris de Catalunya.

En referència a les marines seques i les àrees d'hivernada, aquestes proporcionen una capacitat de 1.790 places, distribuïdes en major número en el sector portuari de Girona, degut a la instal·lació dels Canals de Santa Margarida.

Gràfica 2: Percentatge de les ofertes nàutiques esportives a Girona.

Gràfica 3: Percentatge de les ofertes nàutiques esportives a Barcelona.

Gràfica 4: Percentatge de les ofertes nàutiques esportives a Tarragona.

Gràfica 5: Percentatge de les ofertes nàutiques esportives a Catalunya.

En el conjunt del litoral català predominen les infraestructures de ports esportius, marines interiors i dàrsenes esportives (28.641 amarradors). A continuació, les instal·lacions de temporada, com les zones de varada estacional, palanques a ports i platges, i boies són la segona oferta nàutica més comuna a les costes de Catalunya (16.691). Trobem 1.270 i 1.355 unitats d'àrees d'hivernada portuàries i zones de varada permanent, respectivament. En total, l'oferta nàutica esportiva de les costes catalanes es situa en les 48.477 unitats; aquest xifra concorda amb el número d'embarcacions matriculades a Catalunya, al voltant de 50.000.

Instal·lacions nàutiques esportives	Número total d'amarradors
Ports esportius, marines i dàrsenes	28.641
Instal·lacions de temporada	16.691
Zones de varada permanent	1.355
Àrees d'hivernada	1.270
Marines seques	520
TOTAL	48.477

Taula 2: Instal·lacions nàutiques esportives a Catalunya.

Amarradors

Com ja s'ha comentat anteriorment, l'any 2005 la costa catalana disposava de 28.641 amarradors distribuïts en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors; i la totalitat d'oferta nàutica esportiva proporciona actualment 48.477 amarradors. A l'estat espanyol trobem 320 ports esportius amb una capacitat de més de 100.000 amarradors.

Gràfica 6: Percentatge del número d'amarradors localitzats en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors a Catalunya durant l'any 2005.

Instal·lació	1982	1987	1992	1997	2000	2005
Les Cases d’Alcanar	130	130	130	140	150	116
St Carles de la Ràpita	185	377	715	738	687	800
Deltebre						63
L’Ampolla	115	115	405	432	432	432
L’Ametlla de Mar	225	225	246	256	257	255
Sant Jordi d’Alfama			404
Calafat		387	404	404	404	404
Hospitalet-Vandellòs		575	575	575	575	572
Cambrils	272	272	480	533	425	417
Salou	230	230	230	230	230	246
Tarragona	140	140	140	442	441	441
Torredembarra				820	816	741
Coma-ruga	265	265	265	265	265	265
Segur de Calafell	223	223	223	223	265	525
Vilanova i la Geltrú	349	349	1.234	1.042	1.042	1.042
Aiguadolç	671	671	671	733	742	742
Garraf	60	60	576	618	589	527
Port Ginesta		1.004	1.011	1.064	1.064	1.038
Port de Barcelona	278	278	688	720	740	787
Port Olímpic			742	755	740	740
Port Besòs						201
Port Badalona						617
El Masnou	483	483	483	1.081	1.078	1.078
Premià de Mar	246	246	246	297	297	392
Mataró			1.008	1.071	1.080	1.080
El Balís	400	400	400	753	775	743
Arenys de Mar	350	350	413	415	590	605
Blanes	401	371	541	452	472	458
Cala Canyelles	132	132	132	132	132	134
Sant Feliu de Guíxols	260	260	325	325	325	525
Port d’Aro	354	354	842	842	838	840
Palamós	359	349	609	494	469	512
Marina Palamós			867	869	861	870
Llafranc	140	140	140	140	140	140
Aiguablava	62	62	62	62	60	61
L’Estartit	416	416	731	1.008	972	964
L’Escala	435	435	896	896	896	1.107
Empuriabrava	4.592	4.592	4.592	4.592	4.592	4.592
Santa Margarida	500	500	500	500	1.500	1.500
Roses	51	51	51	51	51	485
Port de la Selva	220	231	642	642	654	631
Llançà	174	174	518	518	518	518
Colera	133	133	133	133	150	138
Portbou	44	44	44	44	44	297
TOTAL	12.895	15.024	23.314	25.307	26.358	28.641

Taula 3: Avaluació del número d'amarradors en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors.

Instal·lació	1992	1997	2000	2005
Sector Girona	12.012	12.087	12.674	13.772
Sector Tarragona	7.472	8.549	8.737	9.592
Sector Barcelona	4.217	5.058	4.947	5.277
Catalunya	23.314	25.307	26.358	28.641

Taula 4: Creixement del número d'amarradors de Catalunya distribuït per sectors portuaris.

També és interessant analitzar el grau d'ocupació de les instal·lacions nàutiques esportives del litoral català. A continuació, es presenta un gràfic amb informació al respecte.

S'observa un nivell d'ocupació de prop del 100% durant la temporada alta. El sector portuari de Girona presenta una diferència major d'ocupació entre la temporada alta i la baixa respecte als altres sectors. Una de les causes d'aquesta variació és l'augment de població de segona residència a les localitats costaneres de Girona.

Gràfica 7: Percentatge d'ocupació dels ports catalans.