Especialització

Conveni de Basilea   

El Conveni de Basilea de Moviments Transfronterers de Residus Perillosos i la seva Eliminació és el conveni medi ambiental més global sobre residus perillosos i altres. El seu objectiu és protegir la salut humana i el medi ambient contra els efectes nocius de la generació, gestió, moviment transfronterer i eliminació de residus perillosos i altres. El Conveni de Ginebra fou adoptat el 1989 i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992.  

Primer. El Conveni de Ginebra regula els moviments transfronterers de residus perillosos i altres, aplicant el “Consentiment Informat Previ” (els embarcaments sense consentiment són il·legals). Els embarcaments sense consentiment són il·legals). Els embarcaments cap a un lloc i des de un lloc dels que no en són Part, són il·legals a menys que hi hagi un acord especial. A cada Part se li demana que introdueixi la legislació apropiada nacional del país per evitar i castigar el tràfic il·legal de residus perillosos i altres. El tràfic il·legal és delictiu.

Segon. El Conveni requereix que les seves Parts assegurin que aquests residus perillosos siguin gestionats i eliminats de la manera més segura per al medi ambient (GA). Amb aquesta finalitat, les Parts s’espera que minimitzin les quantitats que es mouen entre fronteres, per tractar de eliminar els residus el més a prop possible  del lloc on han estat generats i evitar o minimitzar la generació de deixalles al lloc d’origen. S’han d’aplicar forts controls des de el moment en que es genera un residu perillós per el seu dipòsit, transport, tractament, reutilització, reciclatge, recuperació i finalment la seva eliminació.   

En aquest sentit, les Parts en la Convenció han de donar informació i dades cada any sobre la aplicació del Conveni a través dels seus respectius punts focals.   

Conveni de Rotterdam .  

Els objectius del Conveni de Rotterdam són la promoció de responsabilitat compartida i esforços cooperatius entre les Parts en el comerç internacional de certs productes químics perillosos per a protegir la salut humana i el medi ambient del dany potencial; i contribuir a la manipulació segura per el medi ambients d’aquests productes químics  perillosos, facilitant el intercanvi de informació sobre les seves característiques, proporcionant l’establiment d’un procés de presa de decisions nacional sobre la seva importació i exportació i difonent aquests decisions a les Parts.

El Conveni de Rotterdam fou adoptat el 10 de setembre de 1998 per una Conferència de Plenipotenciaris a Rotterdam i va entrar en vigor el 24 de febrer de 2004. El Conveni crea obligacions legalment vinculants per a la aplicació del procediment del Consentiment Previ Informat (CPI).

El Conveni abasta pesticides i productes químics industrials que han estat prohibits o severament restringits per motius de salut o medi ambientals per les Parts i que han estat notificats per elles per a la seva inclusió en el procediment del CPI. Aquest procediment és un mecanisme per a rebre i difondre oficialment les decisions de les Parts importadores, per fer-los saber i respondre si volen rebre embarcaments futurs dels productes que consten a la llista del Annexa III del Conveni i per assegurar que es compleixin aquestes decisions per les Parts exportadores

Hi ha 39 productes químics a la llista de l’Annexa III del Conveni subjectes al procediment del CPI, incloent 24 pesticides, 4 formulacions plaguicides greument perilloses i 11 productes químics. S’espera que en el futur s’hi afegeixin molts més productes químics. La Conferència de les Parts és qui decideix la inclusió de nous productes químics.

Un cop que un producte està inclòs a l’Annexa III s’entrega a totes les Parts un “document guia de la decisió” (DGD) contenent informació referent al producte químic i a les decisions reguladores per a prohibir o restringir seriosament el producte químic per raons de salut o medi ambientals.

Les Parts tenen nou mesos per preparar una resposta referent a la futura importació del producte químic. La resposta pot ser una decisió final (per permetre la importació del producte químic, no permetre-la, o permetre la importació subjecta a condiciones específiques),  o una resposta provisional. Les decisions de un país importador han de ser de comerç neutral (és a dir, la mateixa aplicació per a la producció nacional per utilització nacional, és igual que les importacions de qualsevol font).   

Les decisions sobre les importacions es difonen i les Parts dels països exportadors estan obligades pel Conveni a prendre les mesures necessàries per assegurar-se que els exportadors dins de la seva jurisdicció compleixin amb les decisions.

REACH

REACH és un  Reglament europeu sobre productes químics que fou adoptat el 2006 i va entrar en vigor el ú de Juny de 2007. L’objectiu de REACH és el registre de totes les substàncies químiques comercialitzades a la UE.  

L’objectiu de REACH és millorar la protecció de la salut humana i del medi ambient a través d’una identificació millor i més primerenca de les propietats intrínseques de les substàncies químiques. Al mateix temps, s’hauria de realçar la capacitat de innovació i competitivitat de la indústria de productes químics de la UE. Els beneficis del sistema REACH arribaran gradualment a mesura que hi hagi més i més substàncies catalogades a REACH..

¿Qui es veu afectat?   

Cada fabricant de productes químics radicat a la UE.   

Cada fabricant de substàncies químiques o barreges, que encara que estigui radicada fora de la UE, comercialitzi els seus productes a la UE.  

Requisits de REACH

El Reglament REACH (CE) 1906/2006 regula el Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de les substàncies i preparats químics.

Tots els productes químics, excepte el que són a la llista del reglament com a substàncies exemptes, que són fabricats o importats a la UE en quantitats que excedeixin 1 tona/any han d’estar registrats al REACH.  

Entre el ú de juny i el ú de desembre de 2008, els fabricants i importadors tenien la possibilitat de pre-registrar cada substància (a la fase anomenada transitòria) a la Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics. Això permet a les empreses que es beneficiïn de plaços de registre més perllongats.

• Substància fabricada/importada en més de 1.000 tones/any (ó CMR > 1 tona/any): 30 novembre 2010.

• Substància fabricada/importada en més de 100 i menys de 1.000 tones/any:  31 maig 2013.  

• Substància fabricada/importada en més de 1 i menys de 100 tones/any: 31 maig 2018.

SAICM

El Enfocament Estratègic per a la Gestió de Productes Químics a Nivell Internacional (SAICM) fou adoptat per la Conferència Internacional sobre Gestió de Productes Químics (ICCM, per les seves sigles en anglès) el 6 de febrer de 2006 a Dubai (Emirats Àrabs Units); SAICM és un marc de polítiques per a fomentar la gestió racional de productes químics.  

SAICM fou desenvolupada per un grup múltiple de persones interessades i també és multi-sectorial. Compta amb un Comitè Preparatori i suports per aconseguir l’objectiu acordat a la Cimera Mundial de 2002 a Johannesburg  sobre Desenvolupament Sostenible, que assegura que vers l’any 2020, els productes químics seran produïts i utilitzats de manera que minimitzin els significatius impactes adversos sobre el medi ambient i la salut humana.  

SAICM consta de tres textos bàsics:  

- La Declaració de Dubai expressa el compromís de ministres, caps de delegació i representants de la societat civil i el sector privat del SAICM.   

- La Política Global Estratègica fixa l’abast del SAICM, les necessitats que tenen de ser ateses i els objectius per a la reducció del risc, coneixement i informació, la seva governabilitat, la creació de capacitat i cooperació tècnica i el tràfic il·legal internacional.  

 - El Pla d’Acció Global proposa àrees de treball i activitats per aplicar l’Enfocament Estratègic agrupat sota cinc temes principals:  

A. Reducció del risc.  

B. Coneixement i informació.

C. Governabilitat   

D. Creació de capacitat i cooperació tècnica

E. Tràfic Internacional il·legal: La Pòlissa Global Estratègica del SAIC estableix en els seus paràgrafs 24 i 25, quines són les funcions i el programa de la ICCM. La segona sessió de la ICCM està programada en principi perquè tingui lloc del 11-15 maig de 2009 a Ginebra i s’espera que allà es porti a terme la primera revisió de la aplicació de la SAICM.