Producció i consum sostenible

En definitiva, hem incrementat la nostra capacitat de visualització de les relacions causa-efecte que, tan sols fa uns anys, només albiraven els cercles reduïts d’acadèmics especialitzats. Així doncs, avui més que mai, el que és local es converteix en global i viceversa. Aquesta capacitat que hem adquirit, la de poder relacionar les nostres accions concretes i finites amb els efectes que tenen lluny de nosaltres i a gran escala, és la que ens proporciona una oportunitat inestimable i un potencial d’acció excepcional en tots els àmbits per a dur a terme accions amb un impacte més global, amb l’objectiu de millorar el nostre comportament amb l’entorn físic i social.

En aquest context, les societats han incrementat durant els darrers anys la seva percepció de la interrelació indissoluble que existeix entre la producció i el consum, degut en gran mesura al paper cada cop més important que juga el consum insostenible com a motor dels impactes a nivell mediambiental, econòmic i social; aquests impactes no han estat causats directament per la producció en sí mateixa, si no per l’elevat consum, que manté un ritme sostingut i que està relacionat amb la creixent quantitat d’energia i de recursos.

A conseqüència d’aquesta situació, cada cop més es duen a terme polítiques públiques que integren totes dues cares de la mateixa moneda –consum i producció-, perquè ja no es contempla la possibilitat de tractar-les per separat. Un indicador d’aquesta creixent percepció és el nombre d’estratègies nacionals que nombrosos països han estat desenvolupant recentment sobre Consum i Producció Sostenibles. Tot això ha estat impulsat per les Nacions Unides des de la Cimera de Johannesburgo l’any 2002 i mitjançant el Procés de Marrakech. Aquest Procés, amb el qual col·labora el CAR/PL, impulsa un canvi en les pautes de producció i de consum a nivell mundial, per tal d’aconseguir un canvi en les tendències actuals i de fer-les compatibles amb el planeta i l’activitat humana.

Aquesta tendència arriba al mateix temps que el major repte afrontat per la humanitat, el canvi climàtic, i és ben sabut que requereix la suma d’esforços, així com una acció efectiva, contundent i innovadora, a tots els nivells i amb caràcter immediat. Per tot això, el canvi climàtic ha estat definit com una àrea de treball prioritària a les agendes dels governs, al programa de treball del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), així com al Pla d’Acció per la Mediterrània (PAM), entre d’altres. Els anys 2008 i 2009 són essencials en la política mundial, ja que prepararan el camí per l’adopció, el 2009, de la política més ambiciosa i global que mai hagi estat adoptada pel que fa a les qüestions ambientals i el mode de vida en general, i repercutirà de forma molt directa en els nostres models de producció i de consum.