La funció principal de sucre és endolcir. El gust dolç ens agrada de manera innata, i l'apreciem més o menys segons com siguem de llaminers. A cultures ben diverses el gust dolç s'associa amb la confiança i el plaer (i l'amarg amb rebuig i càstig), i és que ingerir sucre afecta l'estat d'ànim: intervé per exemple en la secreció de serotonina, un neurotransmissor vinculat amb el plaer i els bioritmes; per això no és estrany tenir desig d'aliments dolços quan ens sentim tristos. Ara bé, hi ha altres fonts de dolçor, algunes no massa aconsellables. Coneguem les diferents fonts de dolçor.
Nutricionalment, el sucre té principalment calories, és a dir energia. Les molècules del sucre estan formades només per dos sacàrids (sucres simples), per això es digereixen més de pressa que les d'altres hidrats de carboni, com els cereals, que contenen cadenes més llargues de sacàrids. Per això la seva energia triga menys a arribar a les cèl·lules, i per això quan fem un esforç físic intens i breu ens recupera abans el sucre (o fruita, o sucs, o xocolata...) que menjar un entrepà o un plat de pasta. El sucre moreno té una mica d'altres nutrients. Coneguem les diferències nutritives que hi ha entre el sucre blanc i el moreno.
El sucre també s'usa com a conservant, per exemple per fer melmelades o almívars, perquè molts microbis no poden sobreviure en un medi dolç. La indústria alimentària també en fa servir per a diverses funcions.
