Home
  • List of products

  • CA
  • ES
  • FR
  • EN

Sucre

  • TO BEGIN
  • AL MEDITERRANI
  • QUÈ ENS APORTA
  • QUANT SUCRE
  • QUIN SUCRE

La funció principal de sucre és endolcir. El gust dolç ens agrada de manera innata, i l'apreciem més o menys segons com siguem de llaminers. A cultures ben diverses el gust dolç s'associa amb la confiança i el plaer (i l'amarg amb rebuig i càstig), i és que ingerir sucre afecta l'estat d'ànim: intervé per exemple en la secreció de serotonina, un neurotransmissor vinculat amb el plaer i els bioritmes; per això no és estrany tenir desig d'aliments dolços quan ens sentim tristos. Ara bé, hi ha altres fonts de dolçor, algunes no massa aconsellables. Coneguem les diferents fonts de dolçor.

Com ho podem fer
  • La mel va ser l'edulcorant més emprat al nord d'Àfrica i a Europa fins que va ser desbancada pel sucre. El contingut en calories és similar al del sucre, i el d'altres nutrients és petit. Es considera que endolceix unes 1'5 vegades més que el sucre.
  • L'estèvia és una planta originària del Paraguai, on s'usa com a medicinal. Es pot cultivar a qualsevol balcó i se'n pot obtenir dolçor a partir de les fulles, que són 20-30 vegades més dolces que el sucre, ja sigui menjant-les o fent-ne infusions. Empreses com Coca-Cola o Pepsico ja en fan servir el component edulcorant, 300 vegades més dolç que el sucre. En alguns països està actiu un moviment per promoure'n les propietats medicinals i estendre'n el cultiu domèstic, per exemple a Espanya és aquest.
  • Els edulcorants industrials són substàncies que es poden posar en aliments elaborats industrialment per donar-los dolçor sense fer servir sucre. N'hi ha que tenen inconvenients per a la salut, i és millor evitar-los.

Nutricionalment, el sucre té principalment calories, és a dir energia. Les molècules del sucre estan formades només per dos sacàrids (sucres simples), per això es digereixen més de pressa que les d'altres hidrats de carboni, com els cereals, que contenen cadenes més llargues de sacàrids. Per això la seva energia triga menys a arribar a les cèl·lules, i per això quan fem un esforç físic intens i breu ens recupera abans el sucre (o fruita, o sucs, o xocolata...) que menjar un entrepà o un plat de pasta. El sucre moreno té una mica d'altres nutrients. Coneguem les diferències nutritives que hi ha entre el sucre blanc i el moreno.

Com ho podem fer
  • El sucre blanc o refinat està fet gairebé exclusivament (99'85%) de sacarosa.
  • El sucre moreno pot tenir, a més, diferents quantitats de melasses (altres components que hi ha a la canya de sucre), més com més fosc sigui; els sucres "més morenos" tenen un 7-15% de melasses. Aquestes melasses contenen sobretot vitamines i oligoelements.
  • El contingut en calories i el poder endolcidor són lleugerament més baixos en el sucre moreno. Per aconseguir un mateix grau de dolçor cal una mica més de sucre moreno que de blanc, i aleshores la quantitat de calories també serà similar en tots dos casos.
  • Hi ha qui diu que el sucre blanc és perjudicial perquè en extreure-li les melasses se li treu la vitamina B, de manera que per digerir-lo cal "robar" vitamina B al cos. Però amb una dieta variada podem obtenir vitamina B de moltes fonts.

El sucre també s'usa com a conservant, per exemple per fer melmelades o almívars, perquè molts microbis no poden sobreviure en un medi dolç. La indústria alimentària també en fa servir per a diverses funcions.

  • Add new comment
29/07/2011 - 16:05
Queda't amb això
Busquem el sucre per la dolçor o com a font d'energia ràpida. Té calories, i ingerir-ne més que no en cremem ens pot comportar problemes de salut. Hi ha sucres a molts aliments processats.

És fàcil consumir sucre força local: la major part del sucre blanc de les nostres botigues s'obté de remolatxa de cultiu mediterrani.

Hi ha força oferta de sucre de canya (tropical) de Comerç Just i, sovint, de cultiu ecològic.



Fonts d'informació
Empreses del sector: Atomer, Azucarera Ebro, Comité Européen des Fabricants de Sucre, Cooperativa Manduvirá, Luz de Vida (Biospirit), Mapryser;

centres acadèmics i experts: Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari, Elisabet Sarri (bioquímica), Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, Instituto de Estudios del Azúcar y la Remolacha, Mamen Cuéllar (Instituto de Sociología y Estudios Campesinos de la Universidad de Córdoba), Joan Margarit (dentista);

administracions: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat de Madrid;

revistes i diaris: Diagonal, The Ecologist;

organitzacions: Asociación de Investigación para la Mejora del Cultivo de la Remolacha Azucarera, Sello Fairtrade, Espacio por un Comercio Justo, Federación Andaluza de Entidades Cooperativas Agrarias, Greenpeace, Infoagro, Intermón Oxfam, Observatorio de la Deuda en la Globalización, Slow Food Paraguay, World Fair Trade Association, Xarxa de Consum Solidari.




Pàgina optimitzada per a Mozilla Firefox i Internet Explorer 7 | Resolució òptima 1024 x 726
Amb Internet Explorer 6 i anteriors es visualitza malament. Aquí podeu descarregar el Firefox

design by ZumZum | Pàgines web ONG