SEMINARI SOBRE RESIDUS DE LA PRODUCCIÓ D’OLI D’OLIVA A TUNIS

 Dins del marc del llançament de la ecoetiqueta tunisiana per a olis d’oliva embotellats, el CAR/PN va participar el passat 14 d’octubre en un seminari adreçat a les diferents alternatives de gestió dels residus de producció d’oli d’oliva a la seu del CITET (Centre Internacional de Tecnologies del Medi Ambient de Tunis). Per part de Tunis, el seminari contava amb la participació de tècnics del Ministeri de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de Tunis, de l’Agència Nacional de gestió de residus  (ANGED) i del CITET.

Tunis compta en l’actualitat amb mes de 67 milions d’olivars que cobreixen 1,7 milions de Ha, que es correspon aproximadament a un 80% de la superfície arborícola del país. La producció va arribar en 2009 a 802.150 tones d’olives i 160.000 tones d’oli ( 7% de la producció mundial d’oli d’oliva i 9% de les exportacions mundials). El 70% de la producció d’oli s’exporta, del qual un 97% es fa en granel i només un 3% embotellat. Les exportacions representen un 43% de les exportacions del sector agroalimentari i un 5% del total d’exportacions de productes de Tunísia. D’acord amb la Oficina Nacional de l’Oli, Tunis compta amb 1.750 almàsseres, 7 fàbriques d’extracció d’oli residual i 40 embotelladores, així com varies refineries i carboneries. El Director del CITET, senyor Samir Belaid, va destacar que es imperatiu identificar solucions compatibles amb les exigències ecològiques i econòmicament acceptables per a la valorització dels residus d’extracció de l’oli d’oliva i de reduir el seu impacte ambiental. Com a iniciativa per a afavorir a les empreses a adoptar criteris de producció neta i de desenvolupament sostenible, es va assenyalar la iniciativa recentment aprovada pel Comitè consultiu de l’ ecoetiqueta de la categoria d’ ecoetiqueta per a l’oli d’oliva embotellat. El senyor Kamel Saidi, Cap del servei d’assistència a les empreses del CITET, va assenyalar la metodologia emprada així com els criteris tècnics i ecològics per a l’elaboració de l’ecoetiqueta, un total de 75 criteris dels quals 57 son considerats d’obligat compliment, així com les principals problemàtiques trobades durant les reunions

dels comites preparatoris. Va destacar que es considera el sistema d’extracció a 2 fases com el sistema mes ecològic per la seva baixa quantitat de residus, baix consum d’aigua i d’electricitat en comparació a d’altres sistemes d’extracció, però que no s’exclouen altres tecnologies per a l’obtenció de l’ecoetiqueta. Per últim va presentar una iniciativa pilot del CITET per a acompanyar a 2 almàsseres en el procediment d’obtenció de l’ecoetiqueta.

La senyora Afef Siala, sotsdirectora de l’Agència Nacional de Residus de Tunis (ANGED), va destacar que les almàsseres tunisianes produeixen una mitja d’1 milió de tones anuals d’oliasses o residus líquids de la producció de l’oli d’oliva, amb un augment atribuït en part a la conversió de les almàsseres al sistema d’extracció en continu, així com unes 650.000 tones de sansa o residu pastós, unes 70.000 tones de fulles, així com unes 150.000 tones de llots d’alt valor energètic de les industries d’extracció d’oli residual, en total uns 2.000.000 de tones anuals de residus repartits per tot el territori, i que aquest fet ha portat al Ministeri de Medi Ambient i desenvolupament Sostenible a l’elaboració d’un Pla de gestió de les oliasses i d’un Pla d’acció Nacional per al desenvolupament de la gestió de les oliasses per a afavorir la seva valorització.

Per part del CAR/PN hi van participar els senyors Frederic Gallo, qui va realitzar una introducció als problemes mediambientals que representa una gestió incontrolada dels residus de la industria de l’oli d’oliva;  Joan Tasias, expert en la gestió de residus d’oli d’oliva, que va presentar les diferents alternatives viables des d’un punt de vista econòmic; Agustí Romero, tècnic del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya (IRTA), qui va presentar una comparació entre els sistemes d’extracció a 2 fases i 3 fases, i José María Álvarez, expert en plantes de compostatge de residus de la producció d’oli d’oliva, qui va presentar el compostatge com una alternativa viable i ecològica als mètodes tradicionals de gestió de residus de la producció d’oli (emmagatzematge i evaporació en basses, rec fertilitzant, extracció d’oli residual amb dissolvents, etc) així com la experiència de la Junta d’Andalusia en el foment i construcció de plantes de compostatge en la industria olivarera. El públic assistent, unes 60 persones, era en la seva majoria propietaris de molins així com de tècnics de l’Administració.

foto: contaminació per oliasses

Frederic Gallo va destacar en la seva intervenció el poder contaminat d’aquests residus produïts en les almàsseres  durant el curt període de collita i moldre de l’oliva, doncs 1 m3 dels mateixos tenen la mateixa carrega contaminant que 200 m3 d’aigües residuals municipals. En cas d’abocar-se a les xarxes municipals d’aigües residuals implicarà un mal funcionament dels sistemes de depuració de les depuradores, no dissenyades per a treballar amb altes concentracions puntuals de contaminants, arribant en molts casos a haver d’aturar completament el procés de depuració. Així mateix, es molt perjudicial el seu abocament als rius, ja que la seva degradació natural consumeix grans quantitats d’oxigen, fet que provoca una alteració biològica del medi receptor i dificulta o impedeix la vida aquàtica. El seu abocament al terra també representa un gran problema, ja que a banda de poder contaminar aqüífers i pous, que hauran de ser clausurats per al consum de boca, disminueixen la fertilitat de la terra per la presencia de compostos fenòlics que inhibeixen el creixement vegetal,  per un augment de la salinitat, i per altres alteracions fisico-químiques perjudicials de les propietats naturals del terra.

Per la seva part, Joan Tasias va remarcar que  existeix una àmplia gamma d'opcions tecnològiques per a minimitzar els impactes i fins i tot per a la valorització dels residus de les almàsseres, però que la major part d’aquestes tecnologies no ha passat de l’etapa de planta pilot degut als costos d’explotació.

 Va presentar una descripció de les característiques dels residus produïts amb cada tecnologia d’extracció, així com de les opcions mes comuns de valorització. Per al sistema de 3 fases aquestes serien, en el cas de la sansa (residu semilíquid), l’extracció d’oli residual, l’ús com a combustible, l’ús com a complement del pinso per al del bestiar, i el compostatge, i en el cas de les oliasses (residu líquid), la utilització com a adob líquid a dosis controlades, la evaporació en basses i la utilització com additiu en el procés de compostatge.

foto: la separació dels pinyols de la pasta permet l'obtenció d'un excel·lent combustible

Per al sistema de 2 fases tindríem les mateixes aplicacions que en el cas del sistema de 3 fases, però havent d’efectuar un assecatge previ de la sansa semilíquida en el cas que s’hi destini a l’extracció d’oli residual, donada la major humitat de la sansa amb aquest sistema. Evidentment, en el cas que aquests residus s’hi destinin a compostatge aquest assecatge no es necessari. En tots els casos, es recomanable una separació prèvia del pinyol, ja que es un excel•lent combustible.          

Com a conclusions principals de la seva ponència, Joan Tasias va destacar que s’ha d’estudiar cas per cas el millor sistema de gestió de residus, estudiant factors com la grandària dels molins, la seva ubicació geogràfica, la tecnologia d’extracció utilitzada (3 fases, 2 fases...), la concentració de molins a la zona, la presència  d'indústries extractives d’oli de pinyolada, el preu de mercat d'oli (verge, pinyolada, lampant), així com el preu de la pinyolada.

El sistema de tres fases es recomanable en el cas de molins petits que disposin de suficient terreny agrícola per a la fertilització controlada o per a l’evaporació en grans basses, ja que les oliasses no son tractables per cap tecnologia a costos raonables.

En canvi, el sistema de dues fases és la millor manera de minimitzar el problema dels residus en tots els altres casos, a mes de disminuir el consum d’aigua.  El sistema de dues fases pot ser completat amb la millora de les operacions i valorització dels residus,, com el “repassat” de la sansa (o 2ª centrifugació), la separació dels pinyols i el compostatge.  Només per al cas de molt grans molins es recomanable l’assecatge de la sansa amb un sistema de cogeneració elèctrica i posterior extracció de l’oli.

Finalment, és molt recomanable un sistema d’ajuts públics per tal d’afavorir l’adopció de la tecnologia d’extracció de dues fases, com es va fer amb fons europeus en el cas espanyol,  i de disposar de centres de tractament per al cas de grans molins o cooperatives.

Agustí Romero en la seva intervenció va presentar des d’un punt de vista tècnic les diferencies entre els sistemes de tres i dues fases, així com les característiques de l’impacte ambiental de les dues tecnologies. Des d’un punt de vista mediambiental, es molt mes favorable la tecnologia de dues fases, pel baix consum d’aigua i per la minimització dels residus produïts (gairebé un 70% menys en volum i amb un poder contaminant un 80%  mes baix), així com un menor consum energètic. Els residus líquid de la tecnologia de tres fases necessiten de grans basses d’emmagatzematge, amb un risc de filtració als aqüífers, males olors i un cost de tractament inassumible per a molts molins. La qualitat de l’oli obtingut des d’un punt de vista organolèptic es lleugerament superior en el oli de tres fases (puntuació de 7,2 en front de 7,1) però el contingut mes gran en polifenols (substancies antioxidants naturals) de l’oli de dues fases fan en principi que aquest oli sigui de mes llarga conservació -mantenint intactes les seves qualitats- que l’oli de tres fases. Per contra, la inversió econòmica inicial que ha de fer una almàssera per a implementar la tecnologia de 2 fases es superior que en el cas del sistema de tres fases, i la via mes tradicional d’aprofitament de la sansa, l’extracció de l’oli residual per dissolvent,  es veu perjudicada al tenir que assecar-se la sansa prèviament a l’extracció de l’oli residual, ja que la sansa de 2 fases és mes humida que la de 3 fases.

foto: el compostatge esdevé la solució mes racional per als residus de producció d'oli de 2 fases

José María Álvarez va presentar el compostatge dels residus de les almàsseres de dues fases com l’alternativa mes racional i beneficiosa per al medi ambient de gestió de residus de la producció de l’oli d’oliva. Així, dins del Pla d’Acció de la Junta d’Andalusia de lluita contra el canvi climàtic 2007-2012 es recolza explícitament la reutilització en l’agricultura dels subproductes agrícoles i preferentment el compostatge abans que la recuperació energètica, recolzant financerament la construcció de plantes de compostatge i promovent les pràctiques d’utilització del compost. El compost  té la virtut d’augmentar a mig i llarg terme el contingut en matèria orgànica del sòl, qualitat deficitària normalment en els sòls agrícoles del països mediterranis,  i en aquest sentit es va presentar la paradoxa que es dona en moltes almàsseres que han d’adquirir en el mercat esmenes orgàniques -productes cars i difícils de trobar- per a  les seves plantacions, i per altre banda es desfan de la sansa, rica en components orgànics enviant-la, amb alts costos de transport i preus de compra molt baixos, a les plantes d’extracció d’oli residual o a les plantes de cogeneració.

Com a alternativa mes directa i econòmica per a aquelles almàsseres que disposin de terres per a escampar els residus, en Andalusia es va plantejar en un principi la possibilitat d’aplicar directament al sòl aquests residus pastosos (sansa de 2 fases, en espanyol "alperujo"), sense un procés de compostatge previ. Finalment la Junta d’Andalusia va descartar l'aplicació directa dels residus de 2 fases al terra com a sistema autoritzat de gestió donat que a sansa de dues fases és molt humida, difícil de manejar i de controlar la dosi quan s'aplica directament a terra dóna lloc a riscos ambientals, com ara: :

• Contaminació de les aigües subterrànies.

• Un efecte indesitjable de demanda química de Nitrogen de terra degut a l’alta relació C / N dels residus, que pot entrar en competència amb el Nitrogen disponible per als olivars.

• Efectes tòxics per a les plantacions degut al seu contingut en polifenols.

Aquests riscos desapareixen quan es realitza un procés previ de compostatge. El compostatge és un procés biològic aerobi on els microorganismes fan la descomposició de matèria orgànica biodegradable en condicions d'aireig,  temperatura i humitat controlades.  El compost de sansa de dues fases conté aproximadament el 80% dels nutrients (nitrogen, fòsfor i potassi) extrets per la collita d'olives. També té alts nivells de matèria orgànica (entre 30 i 50% en pes sec) i carboni orgànic (25%).

Per a millorar el procés i la qualitat del compost es recomana l’adició a la sansa prèviament al procés del compostatge d’un altre residu com les fulles d’olivera, o be de palla, restes de poda, escorça de pi, etc, com a materials estructurants, i d’algun material ric en Nitrogen (fems ramaders) per equilibrar la relació C/N. Per tenir un compost de qualitat- estable, sense patògens, llavors de males herbes, larves d’insectes i sense fitotoxicitat- es necessiten uns 6 a 10 mesos,  període de temps que s’adapta molt be a la campanya de l’oliva i que fa innecessària l’acceleració  del procés. Aquest pot ser obert, amb un tractor pala per a voltejar les piles per a la seva aeració, o tancat, opció que es recomana per a volums de residus superiors a 6.000 m3 per any, amb una inversió inicial mes gran que el sistema obert però amb costos d’explotació mes petits .

foto: compostatge obert en piles

foto: compostatge tancat per a grans volums

El compost s’aplica com una alternativa als adobs químics en tota la superfície entre les línies d’olivars, en combinació amb una cobertura herbàcia. Com a principals avantatges del compostatge , es van esmentar les següents:

•  Les grans reserves de nutrients que a poc a poc proporciona a les plantes.
• En augmentar el contingut de matèria orgànica del sòl, s’evita l'erosió i la desertificació.
• El seu ús redueix el risc que el sòl i les aigües subterrànies siguin contaminades per l’aplicació inadequada de fertilitzants químics en l'agricultura convencional.
• Hi ha un augment en la quantitat de carboni (C), segrestat a terra que ajuda a mitigar el canvi climàtic a causa de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta activitat pot contribuir més a reduir les emissions de CO2 que la recuperació d'energia d'aquests subproductes.
• L’ús del compost te un efecte preventiu de les infeccions per fongs, ja que augmenta la salut de les plantes, com s’ha demostrat en diferents estudis.

gràfic: localització de les plantes de compostatge de residus de 2 fases en Andalusia

José María Álvarez va destacar que a Andalusia es disposa ja de molts anys d’experiència en el compostatge de residus de 2 fases, i que la Junta d’Andalusia està subvencionant fins a un 50% els projectes de compostatge. En l’actualitat es produeixen unes 20.000 tones per any de compost de les almàsseres, preveient-se, en funció dels projectes ja presentats, que aquesta quantitat es multipliqui per 5 en el 2012. La major part del compost obtingut es destina a l’auto-consum dels olivicultors.

En un seguiment que es va realitzar durant 15 anys per la Universitat de Jaen en el Cortijo Angulo, una finca que aplicava exclusivament com a adob aquest compost, es va obtenir un 400% de millora en la matèria orgànica del terra, un increment d’un 26% en la capacitat de retenció d’aigua, un 600% de Nitrogen total i un 1.084% de Fòsfor disponible, tot en comparació amb finques veïnes que adobaven químicament. També es va aconseguir una fixació total de 40 tones de Carboni per Hectàrea, fet que el fa el compostatge mes recomanable, des d’un punt de vista de mitigació del canvi climàtic, que la valorització energètica de l’alperujo. En aquest sentit, es recomana que l’Administració lliuri certificats de reducció d’emissions de CO2 als agricultors que utilitzin aquest compost.

José Maria Álvarez va destacar durant la seva intervenció que altres efectes col·lateral beneficiosos del compostatge que es van detectar en la experiència piloto del Cortijo Angulo van ser la recuperació de la fertilitat perduda a causa de l’erosió i la disponibilitat de pastures per als ramats, així com un augment de la població de perdius i de conills, per la qual cosa es pot considerar que aquestes finques retornen a un sistema clàsic agrosilvopastural Mediterrani, que ofereix una rica diversitat biològica i de protecció del terreny en comparació a una explotació agroquímica que basi la seva productivitat en l’ús de fertilitzants químics.

foto: el retorn a un sistema agrosilvopastural Mediterrani en oposició a una explotació agro-química es basa principalment en l'ús del compost

fotos: la aplicació continua de compost té un efecte reparador i preventiu de l'erosió

Finalment, va destacar el recolzament que està oferint la Junta de Andalusia al compostatge dels residus de les almàsseres, com les convocatòries anuals d’incentius per la construcció de plantes de compostatge, la realització de jornades de difusió, la posada a punt de la tecnologia d’aplicació del compost, el seguiment i promoció de les experiències de compostatge, i la creació del Grup de Treball de Compostatge per a Producció  Ecològica a Andalusia com a plataforma d’intercanvi d’experiències formada per almàsseres, agroindústria, administració, centres de recerca, enginyeries i empreses de reciclatge.

Frederic Gallo

Enginyer químic

Adreces de contacte:

CITET (http://www.citet.nat.tn)

ANGED (http://www.anged.nat.tn/)

Frederic Gallo ( http://www.cprac.org/, fgallo@cprac.org )

Joan Tasias (jtasias@agritem.com)

Agustí Romero (http://www.irta.cat, agusti.romero@irta.cat)

José María Álvarez (jose.alvarezpuente@gmail.com)

Torna.